Motor IOE

Un motor IOE (de l'anglès intake/inlet over exhaust, "entrada d'admissió per damunt de l'escapament"), també conegut als Estats Units com a F-head ("de culata en F"), és un tipus de motor de combustió interna de quatre temps el sistema de distribució del qual es basa en vàlvules d'admissió a la culata (OHV) i d'escapament laterals (situades al bloc del motor).^[1]

Els motors IOE es van fer servir àmpliament a les primeres motocicletes, en què la vàlvula d'admissió era operada mitjançant la succió del motor en comptes d'utilitzar un tren de vàlvules activat per lleves. Quan les vàlvules d'admissió operades per succió van arribar al seu límit a mesura que va augmentar la velocitat dels motors, els fabricants van modificar els dissenys afegint un tren de lleves mecànic per a accionar les vàlvules d'admissió. Alguns fabricants d'automòbils, entre ells Willys-Overland Motors, Rolls-Royce i Humber, també van fabricar motors IOE tant per a automòbils com per a vehicles militars. Rover va fabricar motors de quatre i de sis cilindres en línia amb una versió particularment eficient del sistema d'alimentació IOE.

S'han fabricat alguns dissenys amb el sistema invers, és a dir, amb la vàlvula d'escapament situada per sobre de la d'admissió, com ara el motor del quadricicle Ford de 1896. Consegüentment, aquest sistema s'anomena en anglès EOI (exhaust over inlet, "escapament per damunt de l'admissió").